Hui estic especialment tip de menjar, sembla que la tradició nadalenca de reunir la família al voltant d'una bona taula, s'acaba quantificant en funció de les "vomiteres" produïdes i les sobres malbaratades. Però sobretot per la sensació de pesadesa que ens acompanya durant uns quants dies.
Amb aquesta sensació, gens agradable, he llegit la notícia, encara menys agradable, de la fam que estan passant a Grècia (cliqueu ací). Sé que no és el primer país on es pateix gana, però resulta especialment colpidor perquè les barbes del veí, les estem veient tallar. I ja s'hi sap que tot seguit; les nostres hem de posar a remullar!.
Un xiquet l'altre dia, va caure marejat a terra del cole i quan de la direcció del centre van parlar amb sa mare, aquesta els hi va contestar que tota la família portava un parell de dies sense dur-se res a la boca. Les autoritats de Grècia porten mesos sabent que s'està produint una malnutrició de forma generalitzada. Però també ho saben les autoritats europees... i què?
Doncs res, mirar cap altre costat i fins i tot negar l'evidència, perquè tot això que comença a passar, són això que en llenguatge bèl·lic s'anomena "danys col·laterals", us sona? oi que si, i tant. L'objectiu principal és la supervivència del sistema i si sobren quatre, com si sobrem quatre milions, si s'ha de fer es fa i punt.
Estem fotuts!
Amb la panxa plena costa pensar en la gent que no té per menjar, ens sentim privilegiats de poder sentir-nos plens, de tenir en excés tot el que veien que comença a faltar-li al veí. I la reacció que tindrem està més que estudiada, "defendrem el nostre vòmit per a que ningú ens ho furte", perquè creurem allò que tantes vegades ens han repetit: la nostra llibertat es bassa en el dret a tenir més que l'altre.
És obvi que L'esclavitud encara existeix, i els nostres amos són banquers, defensats per jutges i simbolitzats per una corona podrida i plena de merda. Matem al pare: morin banquers, morin jutges i morin els reis.
Un xiquet l'altre dia, va caure marejat a terra del cole i quan de la direcció del centre van parlar amb sa mare, aquesta els hi va contestar que tota la família portava un parell de dies sense dur-se res a la boca. Les autoritats de Grècia porten mesos sabent que s'està produint una malnutrició de forma generalitzada. Però també ho saben les autoritats europees... i què?
Doncs res, mirar cap altre costat i fins i tot negar l'evidència, perquè tot això que comença a passar, són això que en llenguatge bèl·lic s'anomena "danys col·laterals", us sona? oi que si, i tant. L'objectiu principal és la supervivència del sistema i si sobren quatre, com si sobrem quatre milions, si s'ha de fer es fa i punt.
Estem fotuts!
Amb la panxa plena costa pensar en la gent que no té per menjar, ens sentim privilegiats de poder sentir-nos plens, de tenir en excés tot el que veien que comença a faltar-li al veí. I la reacció que tindrem està més que estudiada, "defendrem el nostre vòmit per a que ningú ens ho furte", perquè creurem allò que tantes vegades ens han repetit: la nostra llibertat es bassa en el dret a tenir més que l'altre.
És obvi que L'esclavitud encara existeix, i els nostres amos són banquers, defensats per jutges i simbolitzats per una corona podrida i plena de merda. Matem al pare: morin banquers, morin jutges i morin els reis.
Eixe seria també un dany col·lateral?
