Senyor Ferran Torrent vostè no em coneix. Com no ha de conèixer a molts valencians. A tots ens passa, jo no soc una excepció i no vull que s'interprete d'estes paraules inicials que li he retret res. Ans al contrari, sols dic açò per a que quede dit. I crec que no és poc.
Vull explicar-li les raons per les quals, les seues declaracions referides a que ERC ha de deixar de participar en la política valenciana, resulten ofensives i gens afavoridores per a que l'enteniment triomfe. Per tal de deixar les coses clares, partirem del fet objectiu de que ERPV és un partit de i amb valencians, amb relacions evidents amb Esquerra a Catalunya, amb Esquerra a les Illes i amb Esquerra de la Catalunya nord. Cal recordar també, que ERPV té més presència i militància que el soci de Compromís, Iniciativa del Poble Valencià, partit per cert, d'implantació i representació a tres dels territoris dels Països Catalans. Bé, li faig cinc cèntims per a situar-ho en antecedents i contextualitzar la resposta i també, faltaria més, la proposta que li faig:
Fa prou anys (vint i tants) vaig participar a una llista per a les eleccions municipals a Crevillent, anava com independent per la UPV. Aleshores, tota la maquinària de l'aparell polític local d'EU es va posar en marxa per evitar la participació en la contesa electoral. Trucades telefòniques, comentaris desqualificadors a pares i familiars... tot un seguit de moviments per tal d'evitar que li "furtarem" els vots, ja que EU acceptava punt per randa el programa amb el que ens presentàvem i era de tot punt inconvenient presentar dues forces idèntiques en programa, ja què fins i tot afavoriríem l'entrada del PP. I vaja si va entrar!, encara hi ha gent que pensa que va ser per culpa nostra, en fi, com si els que haguèsim governat tot just abans, també fórem nosaltres!
Per una d'eixes casualitats de la vida, vora deu anys desprès d'aquesta experiència, em vaig presentar novament, però ara com a cap de llista per un nou partit, al que jo soles, sense que ningú del nord (de més al sud, com comprendràs és impossible) vingués a evangelitzar-me, és a dir: lliure i sobiranament, vaig triar militar i participar amb Esquerra Republicana del "País Valencià".
Puc assegurar-li que vaig estar pensant molt al pas. El bloc i Esquerra estaven en un mocador, ni EU ni PSAN ni MDT els vaig "barnejar", per a que enganyar ningú. La realitat és que vaig decidir el que em va venir de gust i com que ho tenia prou clar, de seguida em faig sentir feliç d'eixa decisió. Estem parlant de l'any 2001 o 2002. Em vaig presentar com li deia i no varem aconseguir eixir, un digne percentatge que no va servir per a res. I a continuar treballant per canviar el país, que la feina no és fàcil i tenim massa coses en contra. Entre ells, aquella gent d'EU que a Crevillent, es van ocupar de deixar-me de volta i mitja. A l'altra serà... i a l'altra no va ser!, l'any 2007 vaig decidir no insistir, tot i haver pujat en vots. Era hora de quedar-me fora i que altra gent fes el relleu.
Afrontàvem doncs les terceres eleccions amb gent nova i un factor va fer canviar-ho tot. Resulta que aquelles persones que militaven en EU, aquells que van dir i fer tot el que ja he contat. Cadascú d'ells i cadascuna d'elles, acorden dissoldre la secció local d'EU i formar un nou partit: Iniciativa del Poble Valencià. Perfecte, res a dir, són una formació que lliure i sobiranament decideix fer el que més adient li sembla. Però... l'alternativa era reeditar una coalició per a presentar-se a les locals i autonòmiques. Tots sabem con va quedar la coalició amb EU i el seguit de problemes arreu del País poc desprès de les eleccions del 2007.
Però, per a què li conte tot això? doncs per a que s'adone de que la vida dona moltes voltes (que vaig a contar-li a un novel·lista com vostè?). Aquells que anaven d'unificadors, veuen la llum i es fan nacionalistes formalment, no dic que no ho foren abans. A més, ho fan amb un partit que tot i tenir cura de no identificar-se com a català, si que reconeix que el seu únic referent és Iniciativa per Catalunya i que el marc seu és el triangle de mar blava "eufemisme on els hi haja de Països Catalans" però que no diu les paraules maleïdes. Perfecte, res a criticar, però si a constatar. Aquelles persones que en negaren l'existència com a UPV, ens neguen desprès l'existència com a ERPV i són els que de cap de les maneres consenteixen en que puguem entrar a formar part d'una "cooperativa" de partits. Dret de veto?
Esquerra Republicana del País Valencià volia entrar en compromís. Això vosté ho sap. Com sap que el Bloc ho va impedir perquè tenien el mateix discurs que vosté manté encara "disuélvanse y entreguen las armas", el catalanisme ha fet molt de mal!, es presenten i no trauen res!, sols volen fotre als valencianistes!... proclames que semblem eixides de goles ejpañolistes, han estat i estan utilitzades per qui de ben segur, hauria d'estar colze amb colze amb nosaltres lluitant contra l'enemic comú.
I en eixes estem. Jo, vaig intentar de "donar la nota" al meu partit, al partit que crec que és la eina per aconseguir un canvi de la societat, injusta, neoliberal i profundament racista i etnocida que és la nostra. Si, la nostra, però induïda i adduïda per una forma de veure i entendre Espanya que fa inviable l'enteniment. Per això, permenta'm senyor Ferran Torrent, que siga independentista i que tinga un model de societat que parle de justícia des d'el reconeixement i l'acceptació d'una cultura i una llengua comuna en allò que diem Països Catalans, però de ben segur, si ens posarem d'acord li podríem dir "Bavaca" o Cavaba o Vacaba... o Paellistan. Posem el nom que posem, sempre hi haurà que diga que no. Per una o per mil raons. Però bàsicament perquè no és el que vol. Jo que tinc que fer? ser tan democràtic que accepte la majoria? doncs per acabar fent això, possiblement m'haguera merescut la pena començar militant en EU fa vint anys... així ara seria de compromís i el cercle es tancaria.
Com deia abans d'anar-me'n per les branques (de la vida), jo vaig intentar donar la nota al meu partit. Em vaig presentar per a la presidència d'ERPV tot i tenir claríssim que no anava a eixir (i li puc assegurar que no volia) però si que pretenia fer i propiciar un canvi a la direcció, cap a un enteniment amb les forces valencianistes. Clar i ras: volia i vull que ens entenguem amb Compromís perquè entenc que tot i ser vectors amb un angle que apunta a metes distintes en la llunyania, aquests vectors han d'estar junts en el moment actual per tal de fer front als problemes més urgents del nostre país, però sobretot de la nostra gent. I quan dic gent, parle de valencians de tota mena, que volen blau o que no, que parlen valencià o que no, que tenen pares als Ports o a Marroc... totes i tots.
Per acabar i corroborar això de que la vida dona moltes voltes, sols dir-li que Esquerra (sap que és el nom de tot el partit a tot el país) per fi va entrar a l'ajuntament de Crevillent de la mà de gent nova i jove d'EU amb els quals ens vàrem poder entendre i amb els quals a hores d'ara, aniria a qualsevol lloc. Obtinguèrem 2 regidors, Compromís 3, PSPV 4. I sap? ens tindrem que entendre quan a les properes perga la majoria absoluta el feixista d'alcalde que tenim. Si o si, és el que hi ha i anem a fer-ho ben fet.
Possiblement amb les meues paraules no acontente ningú, però vostè que ja va sent gran (no patisca que jo vaig seguint-lo), de ben segur que entendrà el que vull dir. Ara sols em resta fer-li una pregunta: vosté(s) vol(en) que ens entenguem?.
Sinó, tindré que donar per bo el títol d'aquesta reflexió i afirmar definitivament que aquell mal que va entrar per Almansa, a vosté, també li alcança.
