Jo mateix...

Amant de viure bé. Sento tristor i vergonya quan veig com viuen molts altres.

Vaig estudiar perquè tenia por de no ser res i ara, després d'alguns anys d'estudi no se ben bé si alguna vegada faré alguna cosa sense pensar en allò que els altres, puguen pensar sobre mi.

 
Volguera ser lliure i anar en pilotes pel món sense que ningú em mirés, sense mirar ningú. Desvergonyit i prudent.
Però tot i que tinc dos ulls, dues orelles i una boca, observe i escolte la meitat del que xarre.

He fet enginyeria però això no em garanteix l'enginy.
He fet antropologia però no puc estar segur de saber com som les persones.
Soc màster però no mestre.
Faig un doctorat però no tinc doctrina.

Estic feliç però.
Orgullós del Dario, La Mar i la Roser. Orgullós de quasi tot el que he fet i content:
estic viu i encara tinc molt, tot, per aprendre.

M'encantaria que aquest bloc fos una mena de reflexió amb tu.

Què hauria de quedar sinó?