Introspicĕre

Hi ha una assignatura que no donen a cap facultat i és, la de "introspectiva antropològica".

Per que hauria d'estar al pla d'estudis? doncs per a poder dotar als futurs "científics social" d'una mena de protocol per a la humilitat. Eina essencial per a una reunió d'antropologia de més d'una universitat.

A les III Jornades d'Antropologia que es van celebrar a València aquest mes de novembre, vaig poder constatar les suspicàcies i distanciament que hi ha entre la Universitat de València i la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Però sobretot el que es va evidenciar va ser que a l'àmbit del País Valencià, les distàncies són quelcom més que físiques. L'AVA (Associació Valenciana d'Antropologia) és un fidel reflex de la societat, i això no és per mèrit i capacitat d'immersió sinó per “contaminació”.

Que la societat del País està fortament despolititzada (en el sentit que Zizek dona a aquest terme), no és cap secret, però que el punt de partida d'una reunió tan important per al món antropològic siga el de voler fer un anàlisi social sense plantejar la necessitat d'unificar, no sols una institució, sinó una resposta necessàriament coordinada a una societat que es desfà, s'esmicola d'una punta a altra i qui en principi deuria de ser la ferramenta, s'acaba convertint en part del problema.

Sí, l'antropologia al País Valencià s'ha d'organitzar, sí o sí, perquè de no ser així, continuarà parlant de festes, rituals i cultures alienes mentre es converteix en còmplice de l'aculturació del seu entorn més immediat. Simplement per mirar cap a altre lloc.

Que a l'antropologia d'Elx li la porte fluixa la identitat és part del seu problema en tant que no són capaços d'empatitzar i mentre que obrin vies d'estudi en temes importantíssims com gènere, turisme, salut, prostitució, immigració i altres, s'obliden d'analitzar el punt de partida. Els dona igual si els “aborígens” parlen valencià, com que també parlen i a més a més majoritàriament el castellà. On està el problema? Ells i elles no el tenen. . . però acaben formant part del problema.

I València? Ai, València,cap i cassal, melic del seu món.

Vol assentar càtedra i es vesteix amb un alè de fastigosa superioritat. Quina llàstima que a l'hora de d'intervenir, no sàpiga fer servir la seua situació no com a central, sinó com a centrada.

Acomplexada, com la societat que l'envolta, l'antropologia a València és capaç d'organitzar uns encontres i recomanar-li “curiosament a qui venia del nord” que parlés en castellà perquè hi havia convidats d'Amèrica. Amb això, deurien d'aprendre de la d'Alacant, que contracten serveis de traducció i ja siga en anglès, francès, castellà o català: au, a entendre'ns. Però imagine que la crisi serveix d'excusa i amb l'argument de parlar la llengua per a “comunicar-nos”, deixem de banda la llengua per a “reivindicar-nos”.

Algunes i alguns a València, es creuen amb la legitimitat que les medalles donen a l'àmbit social, però sembla que obliden que la modèstia no és una virtut que haja d'invisibilitzar la inteligència sinó d'acompanyar-la. Sobretot al nostre àmbit.

No tinc ganes de donar més la conya, però, tot i ser conscient de que puc acabar semblant un cura fent proselitisme barat, no vull deixar d'aconsellar als doctes col·legues en el sentit de que, a falta d'una assignatura per a la metodologia retrospectiva, no estaria malament que sistemàticament crearem els camps per possibilitar un ritual catàrtic.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.