dimarts, 12 de febrer del 2019

Serem paraula d’amor.



Convocar paraules a l’altar d’un full en blanc
o fer vibrar l’aire i pronunciar mots apresos, no té sentit,
o pot ser si, més enllà de la presència física de qui escriu o parla. 
Evidenciar sentiments és despullar-se davant del món,
quedar exposat a la mirada encuriosida
de qui fagocita les experiències alienes.
Mireu-me ací dins, no hi ha sentiments.
Tant de bo un dia l’alegria que sent per estar prenga forma de ser,
Tant de bo una nit aparega la llum que il·lumine les paraules blanques sobre la negra pàgina de la vida.
No direm “vull” si no tinc.
Tot tindrà sentit quan allò que volem es materialitze.
Ens adonarem de la importància de no perdre les paraules: si són d’amor.
Ens adonarem de la transcendència de no imaginar: si no és per amor.
Ens fondrem amb la tinta amb la qual escrivim i amb l’aire que vibra.
Serem, paraula d’amor