Totes les persones com conscients de l'íntima relació entre poder i corrupció. El que caldria reflexionar és sobre què va ser abans.
En principi, veure con el poder acaba corromput i derivat en un grotesc escenari de reproducció de les més baixes aspiracions humanes, forma part del "contínuum" de la humanitat. Així però, justificar aquestes actuacions quan les comet alguna persona admirada d'una manera o altra per nosaltres, forma part d'una necessitat molt humana també: no crear una discordança entre el que pensàvem i el que pensem.
A ningú no li agrada tenir que modificar el discurs, ningú no vol "còmodament" tenir que acceptar que estava errat i menys si es tracta de idees polítiques que amb tanta vehemència s'han defensat: les meues idees polítiques estan equivocades . . . els meus líders són uns corruptes . . . el fet de simplement acceptar que algú amb qui confiàvem ha pogut fer açò o allò malament, suposa un trauma, una crisi de vegades massa dura de superar.
I és per això que negarem la major mentre algú continue dient allò que volem escoltar i que no és altra cosa que les paraules que un dia nosaltres vàrem dir en alt i de les que ara no podem desdir-nos.
Militar suposa aguantar, suportar els envits de l'adversari polític i d'algú que realment ens importa molt més, la nostra consciència.
No cal dubte de que si ens pensarem les coses ben bé abans de dir-les, ens estalviaríem prou maldecaps, però com que som con som, igual val la pena que baixem dels altars als nostres líders i acceptem que com humans, poden errar i poden rectificar, també però, si no fan res d'això, se'ls pot castigar.
L'exemple dels líders del món "civilitzat" EEUU i Anglaterra ara, però molts més des de fa molts anys, posa de manifest, no sols el fet de que el poder corromp, sinó de que a més a més, és utilitzat per a corrompre “controladament”.
L'ús de la por, el terrorisme d'Estat i el fet de que criminals de guerra amb cos de “heiperman” recautxutat i mentalitat de “Peter pan”, continuen dient-li al seu ramat que la raó és seua.
Mentre tant van eixint a la llum les barbaritats comeses a Irak, però passaran molts anys abans de que les persones que van donar suport a aquesta barbàrie diguin: me'n vaig equivocar.
Als altres, als culpables que mai ho reconeixeran, simplement se'ls ha de jutjar.
