Decidit a escriure al meu blog sobre tot el que està passant i que s'ha batejat (no sé com ni perquè) com a spanishrevolution, he accedit a veure les estadístiques d'entrades que he tingut. M'ha sorprés veure com des de fa d'unes setmanes tinc una entrada diària que denota una fidelitat, certament immerescuda. Com que feia més d'un mes que no escrivia res al blog, imaginava que més d'una persona s'haurà cansat d'entrar i no veure cap moviment.
La sorpresa ha sigut per veure com el país d'origen del trànsit és EEUU. Tothom sabem que allí tenen el centre de comandament sobre el control de la xarxa més important del món i que quan apareix una paraula escrita a qualsevol racó d'internet que coincideix amb una de la llista de "paraules tabú", es disparen totes les alarmes i l'ull que tot ho veu dirigeix la seua mirada cap a l'indret en qüestió.
Tot seguit m'he preguntat per la paraula o paraules que els deuen haver "alarmat", i ho he tingut clar: Líbia.
He d'estar en una de tantes llistes, d'un de tants ordinadors que ens controlen i que ara estan al servei de l'OTAN per a lluitar pel retorn de la democràcia a eixe país que temps enrere donà nom al que ara és tot un continent.
La revolució pendent és la d'aconseguir ser lliures, tenir veu sense por d'utilitzar-la, eliminar totes les possibilitats de control i el que seria més important: poder lliurar-nos de la por.
Aquestes premisses són fonamentals per aconseguir la llibertat i no ser nosaltres mateix qui ens la retallem.
Saber que l'ull que tot ho veu (pot ser) em mira, és la manera més persuasiva de censura: la pròpia.
