Si dic que està de moda anar amb uniforme a l'escola, simplement faltaria a la veritat: sempre ho ha estat. El que passa és que a hores d'ara hi ha una febre que no sols afecta als xiquets i les xiquetes que van al cole, sinó també als progenitors, i tot i que no som capaços generalment d'adonar-nos de l'uniforme que portem, si que sembla que de forma general, volem que s'identifiquin als nostres fill i filles amb una tribu urbana concreta. La nostra.
Jo vaig vestit d'una forma que he de reconèixer, em fa sentir còmode; entre altres coses perquè hi ha molta gent que va més o menys vestida com jo, i si algú desentona, òbviament hauria de pensar que pertany a qualsevol altra tribu uniformada.
Fent una mica de repàs, podem observar a qualsevol lloc: “Canis, Cumbiers, Darks / Darketos, Emos, Floggers, Frikis, Gamers, Gòtics, Grunger, Hip-Hop / Rapers, Hippies, Metal·lers / Heavys, Mods, Otakus, Pelolais, Pijos / Fresas / Xetos, Pokemones, Punks / Punketos / Punkies, Rastafaris, Reggaetoneros, Rolingas, Skaters, Skinheads. . .” tot un seguit de tribus urbanes que busquen diferències per a evidenciar la seua militància. Però no hem d'oblidar que cristians, musulmans, jueus, mormons. . . ni tampoc el mon professional, metges, mecànics, pintors, gessaires, executius. . . ni tampoc com ens vestim en funció de l'ocasió, és a dir: per anar de festa, per estar a casa, per a gitar-nos, per anar a la serra, a la platja, . . . no cal seguir, veritat ?
He de suposar que hi ha molta gent convençuda de que no du uniforme, de la mateixa manera que crec (no he fet ni llegit cap estudi al respecte) que la majoria de la gent associa certs uniformes amb un cert nivell social o estatus. El que no estic tan convençut és de que la gent que defèn l'ús d'uniformes, es crega de veres que s'aconsegueix estalviar en roba o que d'aquesta manera tothom s'iguala.
No se perquè, però crec no equivocar-me si dic que allò que realment s'aconsegueix és tot el contrari, és a dir, alienar, marcar la diferència i per tant “diferenciar-se”.
Voler implantar un uniforme avui en dia és voler institucionalitzar la diferència. Emular a eixos col·legis privats què ara, a falta de poder visualitzar una educació millor que la dels públics, opten per uniformar als seus per a que tots sàpiguen que qui llueix aquelles robes, s'està gastant una “pasta gansa” en l'educació de la canalla.
Massa lluny han quedat els anys en que l'uniforme pretenia honorables valors d'igualtat. A hores d'ara no valen excuses: que cadascú porte als seus fills i filles com vulga, però que no pretenga fer que l'uniforme vinga imposat social o juridicament.
Si la canalla comença a veure que uns porten i altres no, no obrim les portes a la llibertat, sinó que condicionem la llibertat a la “normalitat”
No sé si m'explique¡¡
Jo vaig vestit d'una forma que he de reconèixer, em fa sentir còmode; entre altres coses perquè hi ha molta gent que va més o menys vestida com jo, i si algú desentona, òbviament hauria de pensar que pertany a qualsevol altra tribu uniformada.
Fent una mica de repàs, podem observar a qualsevol lloc: “Canis, Cumbiers, Darks / Darketos, Emos, Floggers, Frikis, Gamers, Gòtics, Grunger, Hip-Hop / Rapers, Hippies, Metal·lers / Heavys, Mods, Otakus, Pelolais, Pijos / Fresas / Xetos, Pokemones, Punks / Punketos / Punkies, Rastafaris, Reggaetoneros, Rolingas, Skaters, Skinheads. . .” tot un seguit de tribus urbanes que busquen diferències per a evidenciar la seua militància. Però no hem d'oblidar que cristians, musulmans, jueus, mormons. . . ni tampoc el mon professional, metges, mecànics, pintors, gessaires, executius. . . ni tampoc com ens vestim en funció de l'ocasió, és a dir: per anar de festa, per estar a casa, per a gitar-nos, per anar a la serra, a la platja, . . . no cal seguir, veritat ?
He de suposar que hi ha molta gent convençuda de que no du uniforme, de la mateixa manera que crec (no he fet ni llegit cap estudi al respecte) que la majoria de la gent associa certs uniformes amb un cert nivell social o estatus. El que no estic tan convençut és de que la gent que defèn l'ús d'uniformes, es crega de veres que s'aconsegueix estalviar en roba o que d'aquesta manera tothom s'iguala.
No se perquè, però crec no equivocar-me si dic que allò que realment s'aconsegueix és tot el contrari, és a dir, alienar, marcar la diferència i per tant “diferenciar-se”.
Voler implantar un uniforme avui en dia és voler institucionalitzar la diferència. Emular a eixos col·legis privats què ara, a falta de poder visualitzar una educació millor que la dels públics, opten per uniformar als seus per a que tots sàpiguen que qui llueix aquelles robes, s'està gastant una “pasta gansa” en l'educació de la canalla.
Massa lluny han quedat els anys en que l'uniforme pretenia honorables valors d'igualtat. A hores d'ara no valen excuses: que cadascú porte als seus fills i filles com vulga, però que no pretenga fer que l'uniforme vinga imposat social o juridicament.
Si la canalla comença a veure que uns porten i altres no, no obrim les portes a la llibertat, sinó que condicionem la llibertat a la “normalitat”
No sé si m'explique¡¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada