Pere, Pere. Què fas per darrere?

El Pere Mayor s'ha fet gran. De cop i volta s'ha fet savi i dona consells sobre el bé i el mal d'una forma què, tal volta hauria de meditar-se.

A una entrevista publicada a l'Informatiu (http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/pere-mayor-el-pancatalanisme-es-el-que-mes-mal-li-ha-fet-al-nacionalisme-valencia/) assegura que és el pancatalanisme el que ha "fotut" al nacionalisme valencià. I he de donar-li la raó, perquè és així i punt.

Bé, punt i seguit, per a ser concrets, ja que el primer que hem de fer és definir el terme i posar-nos d'acord en el que significa ser nacionalista d'una banda, i nacionalista valencià d'altra. A veure, el nacionalisme en tant que força política, respon a una reivindicació de caire popular en el millor dels casos i de marcat segell elitista en la majoria. I això te molt a veure en el que ve a ser el nacionalisme valencià, és a dir: una entelèquia, enganxada una en la mateixa matriu que el nacionalisme espanyol, i que és fruit del complexe de inferioritat (de forma genèrica). Aquest nacionalisme respon a les expectatives que el sistema econòmic posa en mans de la part social que ha de llaurar-los el camí de l'expansió i no de la redistribució.
D'altra banda tenim el nacionalisme vist com a ferramenta per trencar, justament el motor de l'altre nacionalisme, és a dir, el sistema econòmic.
I dic trencar, perquè la catarsi és necessària, i en justícia ha de ser repensada la fórmula que ens permeta superar els sistemes d'explotació.

Per això diu el Pere que el pancatalanisme és el que més mal li ha fet al nacionalisme valencià. Perquè aqueix dimoni de pancatalanisme (des de l'esquerra això si), és el que proposa i propícia la cultura, l'enteniment i la legitimació que dona la lluita per un món més just, o simplement millor.
Que per a mi ja és prou.