Convocar paraules a l’altar d’un full en blanc
o fer vibrar l’aire i pronunciar mots apresos,
no té sentit,
o pot ser si, més enllà de la presència física
de qui escriu o parla.
Evidenciar sentiments és despullar-se davant
del món,
quedar exposat a la mirada encuriosida
de qui fagocita les experiències alienes.
Mireu-me ací dins, no hi ha sentiments.
Tant de bo un dia l’alegria que sent per estar
prenga forma de ser,
Tant de bo una nit aparega la llum que
il·lumine les paraules blanques sobre la negra pàgina de la vida.
No direm “vull” si no tinc.
Tot tindrà sentit quan allò que volem es
materialitze.
Ens adonarem de la importància de no perdre
les paraules: si són d’amor.
Ens adonarem de la transcendència de no
imaginar: si no és per amor.
Ens fondrem amb la tinta amb la qual escrivim
i amb l’aire que vibra.
Serem, paraula d’amor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada