Dues orelles i una boca.

Als que ens agrada parlar, tenim el problema de que l'actitud ens limita. 
Què vull dir? doncs el mateix fet de parlar suposa, quan ho fas en excés, que no deixes parlar-ne a l'altra persona i això, no sols no és dialogar, sinó que és tancar la possibilitat d'enteniment.
Aquesta sol ser una forma d'actuar molt aferrissada en la gent. . . de madura cap a més major. Moment en la vida que un es creu amb més experiència, més coneixements i per tant, més dret a dir la seua.
Si a més, t'has dedicat a la política, tot i que siga com aficionat, s'agreuja la mala costum ja que s'ha d'afegir l'entrenament. Així al final, tenim que per a parlar amb algú ens hem d'adonar de que tenim la meitat d'instruments per a parlar i el doble per a escoltar.
Algú haurà sigut el primer en dir això, jo li ho vaig escoltar a l'Agustí Cerdà, bon amic que no sempre ho posa en pràctica. I és que no és el mateix dir que fer. “Mea culpa”