afegida de mil gemecs de roca,
camines en companyia de terres pobres
però tu dones riquesa. i no són diners.
i no són palaus. són però, monuments de vida verda.
i un mar de grans de sorra
que a lo delta vessa el seu tresor.
volen dur-te a llocs més secs, però més rics.
per explotar-te i dominar-te. però no per besar-te.
desitjada però no estimada
veus com els teus et maltracten i els altres,
maltractar-te volen.
quan viuràs, viurem!. quan et veurem, riu, company i no estrany?
 |
| Illa de Gràcia (des de Balada) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada