Teoria i anàlisi de les estructures i els canvis socials, econòmics i polítics

Objectius generals teòric-pràctics.

1. Introducció a l’anàlisi de les estructures i canvis a les societats contemporànies des de la perspectiva antropològica.

2. Analitzar des d’aquesta perspectiva, les classes socials, distribució de la riquesa i el poder i la mobilitat social a les societats contemporànies.

3. Connectar el desenvolupament del pensament antropològic amb el context històric.

4. Abordar fenòmens com el colonialisme/postcolonialisme, la pobresa, marginació, migracions, globalització, multiculturalisme. . .

5. Situar l’anàlisi dels fenòmens socials al marc de les distintes prespectives teòriques des d’on s’han format.

A la primera unitat didàctica, la visió paradigmàtica sobre el concepte de cultura serà tractat per tal de veure i abordar un anàlisis sobre les classes socials, la distribució de la riquesa i el poder a la societat contemporània.
La següent unitat didàctica és axial, dividida en tres blocs, articulats al voltant dels conceptes dels paradigmes:

1. Cultura com a forma de vida( 1900-1950), funcionalisme, visió que veu la cultura con un tot integrat, com una bola de billar, amb el seu propi color i rodona, separada d’altres on les boles es podien moure, però continuaven sent el mateix amb el pas del temps. Aquest model ve definit sobre tot per ser a-històric. Si es canvien les necessitats, s’ha de incorporar l’estructura que cobrisca les necessitats.
Colonialisme, la presencia europea a Àfrica,

Pobresa urbana, escola de Chicago Robert Redfield

(http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Redfield)

Llegir el llibre d’Antropologia de la pobresa d’Oscar Lewis

(http://es.wikipedia.org/wiki/Oscar_Lewis)

Alfred Radoliffe -Brown, funcionalista

Malinowski treball de camp.

2. La cultura des de l’economia política (1960-1980), es veu la cultura en moviment, dinàmica, la història és central, metodologia bàsica podríem dir, son importants les connexions, l’encreuament entre cultures. Recupera la història des del punt de vista Marxista, des del concepte de medis de producció, no des del evolucionisme.

Parlar de nord-sud, desigualtat, dependència.
El nord i el desenvolupament del sud, les migracions.

Llegir el llibre Aprenent a treballar, de Paul Willis

(http://roble.pntic.mec.es/~jrodri14/willis.pdf), http://www.cinterfor.org.uy/public/spanish/region/ampro/cinterfor/publ/mitnik/pdf/cap7.pdf
3. Més enllà de la cultura (contemporani), és el moment en que van recuperant-se els “sons del silenci” les veus amagades per la història, els subalterns. . .

Parla d’identitat, de globalització , multiculturalisme i ciutadania

Llegir el llibre, El enigma multicultural de Gerd Baumann

(http://www.paidos.com/lib.asp?cod=31150)
El primer paradigma es situa entre 1900 i 1950 aproximadament, entre aquest context i el següent paradigma, que hauríem de situar-lo entre 1960 i 1980, es situa el llibre: Europa i la gent sense història, d’Eric Wolf (http://es.wikipedia.org/wiki/Eric_Wolf) . Que passaria si veieren el mon distint si posaren el eix en l’altre costat, que passaria si el deixarem de nomenar els països com a coses, per entendre el que ha sigut la cultura a la història hi ha que llegir el llibre.
Entre el segon paradigma (la cultura des de l’economia política) i el tercer, situaríem el llibre: Orientalisme, de Edward Said (http://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Said)
Said és més conegut per descriure i criticar el “Orientalisme“, que per a ell consistia en una constel·lació de falsos prejudicis en el fons de les actituds occidentals pel que fa a l’orient.

En la seva obra de 1978, Orientalism, Said denuncia els “persistents i subtils prejudicis eurocèntrics contra els pobles àrabo-islàmics així com la seva cultura”. Argumenta que una llarga tradició d’imatges falses i romantiqies d’Àsia i el Pròxim Orient a la cultura occidental han servit de justificació implícita a les ambicions colonials i imperials d’Europa i els Estats Units.

Aquest llibre obri el camí a les aproximacions a altres tipus de cultures.

Més enllà de la cultura és un paradigma que defuig de la visió “eurocèntrica” de l’antropologia, son veus ocultes que surten ara, des de’l moviment de la negritud, veus d’altres països i cultures externes. “Paradigma ALTRE”.

L’escola de Frankfurt es una escola de tall occidental que qüestiona el funcionament del capitalisme, però no pot eixir-se’n perquè forma part d’ell, com conforma el capitalisme a l’ésser humà contemporani, tenint en compte que la modernitat també és una construcció del pensament occidental, europeu.

El 3er paradigma neix del postcolonialisme, es com s’han construit els altres entre els pensaments moderns il·lustrats, és el segle de les llums a europa, al mon occidental, però aquest segle de les llums va enfosquir la resta del mon.

La civilització apareix per oposició al primitiu, es construeix l’home modern a partir a costa dels altres, aquest pensament surt a partir d’ací. Per als altres neix la possibilitat d’estudiar la pròpia història, eixa que digueren (els colons) que no tenien. A l’altre se li negà fins i tot la capacitat de pensar. . .

Colonialisme Anglès a Àfrica.

1ª fase d’ocupació

2ª fase conquesta

3ª Domini

A l’any 1879 tota Àfrica està unicament poblada per natius. A l’any 1900, tota Àfrica fou ocupada arrel del descobriment de la quinina, el paludisme el van poder dominar i la conquesta fou rapidíssima.

De quina manera es va consolidar el domini. . . per un costat el domini polític i militar, reconversió de les elits locals.

Els francesos es basaren en el domini directe, que tot el poder fou d’un francès. Es van disenyar unes estructures de blancs, controloades per la metròpoli.

Els anglesos buscaven la fidelitat dels líders locals, perpetuant les jerarquies locals. . . domini indirecte. La captació de les estructures locals es feren en baseal coneixement que els hi donà els antropòlegs.

La majoria dels estudis antropològics es van fer a les zones ocupades pels anglesos. “Els Nuer” Evans Richard és un treball d’encàrrec del govern britànic, una obra bàsica.

Els antropòlegs feren treballs que la majoria de vegades eren inservibles per a les pretensions del poder, el domini militar fou brutal fins als anys 20 de segle XX.

Àfrica fou el continent de colonització més curta però amb més seqüeles, fruit del domini ideològic. Aquesta època fou la de les tradicions inventades, els anglesos feren una instauració total de l’imperi britànic a nivell institucional.

Els britànics trencaven les estructures com per exemple, fent als Boys, que eren homes, fent treballs de casa, desprestigiats totalment en la societat africana.

Els britànics duen el millor de l’imperi a Àfrica, per tal d’asseure el prestigi.

La imatge des d’Àfrica era i és que els europeus no treballen, que no es moren . . . perpetuaren la imatge de subordinació. Quan et relaciones amb algú que ni te deixa mirar-lo als ulls, poc a poc vas encorbant-te.