Quan la gent treballadora coreja els eslògans de l'extrema dreta
econòmica i està disposada a rebaixes en drets socials, quan una persona
treballadora diu que “hi ha que fer que els empresaris que són els que
tenen diners, guanyen més per a crear treball”, quan una persona
qualsevol veu a un altra persona qualsevol com un estrany, com un
lladre. Quan mirem a “l'Altre” i el veiem com un enemic. És aquest un
bon moment per reflexionar i intentar fer pensar al poble que els
problemes de la societat, tal volta tots no, però pot ser els més
importants si, es poden solucionar amb un canvi, allò que romànticament
encara algú anomena “revolució” i que llevat de connotacions violentes
és el que realment nosaltres plantegem quan fem un projecte de Països Catalans, independentista i d'esquerres.
La
barreja entre ideologies i religió té unes connotacions perverses.
L'òbvia assumpció per part de moltes ideologies d'estratègies religioses
respon a la naturalesa dels partits -que no de la política-, ja que és
més fàcil adreçar-se a la massa amb un marc de referència dogmàtic que
d'altra banda serveix per fidelitzar a la “parròquia” al voltant de les
veritats de cada “confessió”. I això que no és nou, ha fet que sobretot
les religions monoteistes siguin també des de fa molts anys, pura
ideologia.
Així, la creença de que s'està en possessió de la
veritat absoluta i que la resta del món viu en la foscor de la
ignorància a dut l'afany de voler difondre-la de forma universal.
Teocentrisme
i nacionalisme convergeixen en l'egoisme. I és precisament aquí on no
ha de caure Esquerra Republicana, en la confusió que té i genera el
nacionalisme espanyol més ranci i malauradament per a ells (i
nosaltres), també el més difós. El nacionalisme del que fa gal·la
Espanya, no ens hem d'enganyar, és el mateix del que parla la dreta
catalana, valenciana o balear. La dreta dels Països Catalans, vol un
país per fer un negoci, no per alliberar el poble. Aqueix discurs
patriòtic és hipòcrita i malintencionat. Tot i que també és fàcil de
fer, com ho és el discurs xenòfob en moments de crisi. Però nosaltres no
hem d'estar dient el que no sentim, el nostre discurs serà més difícil,
però és i ha de ser sincer.
L'estructura d'Esquerra ha de
reflectir l'estructura del País que volem. Així, amb els actes és com
començarem a definir i construir-lo.
La
proposta que hem fet per a que s'articule Esquerra és, la d'un partit
federal que a la seua vegada ha d'estar format d'intercomarcals àgils i
amb òrgans representatius dels quatre territoris que configuren la
realitat actual dels Països Catalans: Catalunya Nord, Principat, Les
Illes i el País Valencià.
Aquests òrgans han de ser portaveus del
conjunt de la nostra Nació, i la presidència d'Esquerra juntament amb
la direcció Nacional dels PPCC, sempre parlarà en nom i amb l'autoritat
de totes les federacions del partit.
ERC ha de continuar existint
com fins ara, faltaria més, amb els òrgans que lliurement s'atorguen i
què, tot i estar subordinats als Nacionals, han de gaudir de l'autonomia
necessària per al bon funcionament.
Exactament el mateix ha
d'ocórrer a la resta de federacions, de forma que a nivell intern del
que ara són les comunitats autònomes on ens obliga a moure'ns l'Estat
Espanyol; la representació i l'autonomia sigui el més àmplia possible.
L'objectiu
és el d'aconseguir que cara a Espanya, Europa i el món, Esquerra sigui
el partit dels Països Catalans. I qui haja d'eixir als mitjans
estrangers sigui preferiblement sempre la persona triada com a president
o presidenta d'Esquerra Republicana dels Països Catalans.
Lluny
de caure en crítiques fàcils i que feren incidència en un hipotètic
desig de protagonisme per part del PV, el que hem de valorar és la
realitat socio-política on ens situem a qualsevol dels territoris.
Aquesta no és altra que la d'estar emmarcats en un model que és on
Espanya ens ha ficat: un país dividit i massa vegades enfrontat.
Davant d'aquesta realitat, la nostra no ha de ser una proposta continuista sinó trencadora.
I
perquè? Doncs pel fet de que som i ens proposem d'esquerres. I això no
és una paraula menor ni buida, és el mot on l'anhel per una societat més
justa, troba el seu marc.
És el mot on: si es vol un nou sistema
econòmic, si es vol una altra manera de veure i vire amb la naturalesa,
on si es vol que les persones tinguem un futur en pau; Esquerra, és el
mot que signifique que tot això que s'ha de fer és factible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada