Sàhara, terra lliure ja. II

L'autodefensa “anticipatòria” ha estat una excusa que s'ha fet servir durant molts anys arreu del món. Estats Units, mestre d'aquestes arts, s'ha ocupat d'explicar l'excusa mitjançant el corpus doctrinal que té dedicat en exclusiva per a crear a nivell internacional la legislació que avali les seues tesis.
I si EEUU s'atorga el dret a atacar primer contra aquells que suposen una amenaça, Algèria, Espanya, o Cuba, per no dir més, podrien atacar a qualsevol que els pogués suposar també un “perill”, concepte aquest, que òbviament seria fruit d'una valoració subjectiva que a poc que tingués sentit, seria avalada per la comunitat internacional. Si més no, d'un temps ençà, hi ha exemples sagnants com el cas D'Iraq, Afganistan, Sèrbia (sabedors de que va ser l'ONU qui la va bombardejar) . . . tots els que “els que manen” ha volgut.
Qui està legitimat (si pot estar-ho algú) per a fer ús de la “l'autodefensa anticipatòria”?
Marroc?, pot utilitzar l'excusa per a ASSASSINAR a saharians de forma “legítima”?
La resposta és que sí, i no perquè estiga bé, sinó perquè ho ha fet i punt.



La legislació internacional és un pamflet d'ús exclusiu d'aquells que tenen poder, i té poder aquell que té capacita de generar por. Any darrere any s'ha creat una xarxa legal que a la fi, a donat com a resultat que les institucions internacionals com ara l'ONU, siguen una caricatura que ¡ai de les casualitats! sols serveix per donar carta de legitimitat als països poderosos.
I per què Marroc és poderós? Doncs perquè te amics poderosos. És el protegit d'Estats Units a la zona, amb bases secretes dels nord americans i sobretot amb la carta blanca donada a un dictador de caire teocràtic que està en una situació privilegiada per a tenir al seu poble sotmès amb unes lleis que ben bé serien catalogades com a les pròpies de la nostra edat mitjana. Amb un rei que exerceix el dret de pernada i és capaç d'anar-se'n de putes a París amb el seu jet, pagat, com les prostitutes, a càrrec dels fons reservats. Una actitud, pel que sembla, prou estesa pel món “reial” -que no real-.



La dictadura marroquina ha utilitzat l'excusa de que al “campament de la dignitat” hi havia gent d'Al Qaeda per a justificar l'atac, a més, diuen que la majoria de gent d'aquestos campaments estaven segrestats per aquestos grups. Internacionalment ja tenen l'excusa, l'aliat i el que és més important, l'encaix en l'imaginari col·lectiu de que de vegades hi ha que fer coses com aquestes per a salvaguardar la llibertat futura: l'atac preventiu està totalment justificat.



Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat d'anar als EEUU, a un poble de l'Estat de Geòrgia vaig veure l'estàtua d'un indi nord americà, digne, altiu, però de pedra. L'ètnia Semiola, com recorda Chomsky, sobreviuen a la consciència nacional com a mascota de la Universitat Estatal de Florida, un exemple per desgràcia familiar i un reflex de l'ús que li donem a la nostra llibertat.

L'etnocidi està en marxa, amb el suport de les grans superpotències i amb la garantia de que tot passa. De que d'aquí a uns mesos tot s'haurà oblidat, com passa amb Haití, amb Somàlia, amb. . . com m'ha passat a mi mateix, que durant massa anys vaig donar l'esquena al Sàhara, desprès de fins i tot haver trobat l'amor al seu desert i haver vist de cara als “semiola” del sàhara.