Estomacs agraïts!

La nit del 20 de novembre vaig estar a Telecrevillent, comentant els resultats electorals amb altres representants de partits polítics.

L'anàlisi que vaig fer en primera instància, ve a ser el que uns dies després comentava Vicenç Navarro a l'article " ¿Donde está el tsunami? " òbviament, infinitament millor explicat. Amb tot, quan vaig assegurar-li al representant del PP que ells no havien guanyat les eleccions i a més em vaig negar a felicitar-los pel suposat triomf electoral, no ho feia de bades i alegrement, ja que ells (el PP) saben que el fet de no aconseguir emportar-se els vots de l'electorat del PSOE és un fracàs ja que, comptar sols amb el vot dels seus acòlits no els legitima de cap de les maneres per a fer polítiques de retallades econòmiques sense esperar una contrapartida socialment majoritària que s'enfronte a elles. És a dir, prop del 70% de la gent que té dret al vot, pot eixir i eixirà sense dubte, quan comencen les polítiques neoliberals que marcarà el BCE, el FMI i la figa la Maua. Fins i tot eixirà una bona colla d'indignats per l'última cagada del Zp, l'indult del amiguito del alma del Botín, a compte com no, de les condonacions dels deutes electorals passats i futurs. El que ve a ser: un quadrar comptes ara que tanquen el xiringuito... i veurem on va a parar el Zapatero ara que passa a millor vida. Segur que l'espera algun càrrec quan passe un temps prudencial de vacances i allunyament de la vida pública.

El fet de no felicitar-los, no va ser un acte de ràbia per haver perdut nosaltres; no sé si cal dir que Esquerra al País Valencià i concretament a Crevillent, no ens presentem per fer la collita, sinó per plantar la llavor. Cosa, em sembla, que molts no ho tenen clar, però: ¿no és estrany que molta gent pense que tots els polítics són igual i no se'n adone que no tots els partits volen el mateix?... en fi, com dic, no els vaig felicitar, perquè el que s'ha corroborat "tràgicament" és que la democràcia, tal i com estan farts de dir els del 15M, "no existeix", "és una farsa". I això, s'ha demostrat perquè la majoria del poble no té manera de representar-se ni expressar-se i a més s'ha utilitzat el mateix sistema per a validar la supremacia de la minoria del PP sobre la majoria de la societat.

La farsa ha arribat massa lluny, és grotesca i cruelment maquiavèl·lica la forma d'aconseguir fidelitats a força de favors. L'enxufisme no s'amaga, és més, es fa gal·la d'ell i l'enorme magnitud de xupladors/es fan pinya per a deixar clar que ells i elles són les que manen.

Fa uns anys, un xicot que tenia treballant a la meua empresa em va dir que s'havia indignat en veure que son pare havia anat a penjar cartells del PP per tal de garantir-li al fill, un futur treball de delineant a l'Ajuntament. Òbviament, com que treballava per a mi, vol dir-se que no li va arribar l'hora de fer-ho per als altres!.

Altra persona, i d'això fa uns dies, "tota la vida dient-se d'esquerres" i la vaig veure rendint pleitessia com a interventor després de que li "excusaren" un forat de 20.000 € que no podia demostrar a les despeses d'un club de futbol infantil.

Altres són directament familiars enxufats a l'Hospital del Vinalopó o al patronat d'esport o a empreses "privades" que gestionen serveis públic... una caterfa.

Però hi ha una cosa que s'ha de dir: ni tots són iguals, ni s'ha de consentir l'engany, el frau, la prevaricació i qualsevol forma d'estafa a la societat que deixa "de bona fé" que una representació mínima gestione, no sols l'economia, sinó la seua pròpia dignitat. I que es veu enganyada per partida doble, primer per qui no ha complert el mandat de gestió honrada i després, perquè s'ofereix l'alternativa de gestió privada "professionalitzada" que a base de "píngües" beneficis, no evita l'engany, sinó que el regula. De continuar les coses així haurem de manar a fer la mà els sistemes representatius i tornar als assamblearis!

És l'hora de saber que el poble ha de continuar lluitant, perquè els seus representants polítics no estan legitimats i a més són (els que tenen parcel·les de govern) uns corruptes d'acció i omissió; un exèrcit si, però d'estomacs agraïts!