Quins són els martells de Nietzsche

Si algun filòsof ha estat demonitzat i pujat als altars amb la mateixa vehemència, és sens dubte Nietszche. Aquest genial pensador va saber traçar el camí de l'acció d'una manera certament "peculiar" i per tant, prou adaptable. Tot i ser un proto-nacionalsocialista, tal i com el definí Heidegger, altre gran pensador que sabia de que parlava, d'una banda per ser nacionalsocialista i per altra com a estudiós de Nietszche.

Em vull centrar en la idea dels martells teòrics, concebuts com una eina de trencament o com millor diu un dels filòsofs més patètics: en F. Savater, "instrument de demolició de les idees vigents". (i he de fer saber el meu profund rebuig per una intel·ligència malbaratada com la d'aquest filòsof espanyol dedicat a fer barata d'idees populistes per altaveus mediàtics)

Com dic, i centrant-me en el que és important, les idees martell són una eina fonamental. En temps com ara, quan les idees són utilitzades per assolir ètiques(1) de dominació, cal pensar per una estona en quins són els conceptes que esdevenen revolucionaris.

L'independentisme, vist i entés des d'una perspectiva internacionalista, s'ha convertit en una d'aquestes idees martell. Crec que visualment, gràficament, es pot entendre fàcilment com una postura política com aquesta, rivalitza en capacitat catàrtica i fins i tot supera l'anarquisme ideològic en el pla pràctic.

La continuïtat de l'acció independentista hui en dia aconsegueix soscavar la base de l'estat protector, és un míssil a la línia de flotació que té la capacitat d'enfonsar, enderrocar, difuminar ... fer desaparèixer el sistema. Hi ha però un perill, i és el fet de que es confonga medi i objectiu, de forma que la gent que acabe decidint el dia que s'aconseguisca la independència, es conforme amb el fet de tenir un nou Estat i perga l'oportunitat de fer un Estat "nou".

Cal no perdre la referència d'esquerra. Tenir una visió internacionalista i no deixar-se seduir pel patriotisme ja que es tracta d'un concepte maquiavèl·licament manipulat pel poder i sotmés al seu servei; és a dir, la dreta. O el que és el mateix: el posicionament polític purament nacionalista.

Espere que tinguem clar quin és el camí i no sucumbim als càntics de sirena que prometen innumerables recompenses a les persones valedores de les pàtries i als màrtirs nacionals.

I altra cosa no menys important, és la de saber que no s'ha de defallir a l'hora de mantenir una reivindicació identitària ja que tot i ser un element manipulat pel nacionalisme, no deixa de ser una necessitat antropològica, entesa com "un element culturalment arrelat" i al mateix temps conformador de la cultura, és a dir, cultura i identitat són inseparables.

Precesament per això donen una aparença d'oportunisme les forces polítiques que acomoden el seu discurs als vents que bufen, i això és tan perfectament vàlid per al PSOE com per a Compromís a l'hora de definir llengua, denominació, simbologia i sobretot, "projecte cultural", però entés com cal, és a dir: antropològicament. Com no!

Però de projecte cultural ja en parlaré.

(1) L'Academia de la Lengua Española, li dona una acepció a la paraula ètica què, tot i no semblar-me la més adient, crec que és prou interessant ja que gairebé, i si no fos per la referència que fa a la persona, la fa sinònima de cultura: Conjunto de rasgos y modos de comportamiento que conforman el carácter o la identidad de una persona o una comunidad.

He de dir que m'agrada més la definició del diccionari de la llengua catalana i que apareix a la dotzena edició de l'Enciclopèdia Catalana ... busqueu i trobareu!