L'escalada de feixisme i cara dura que s'observa arreu d'Espanya i sobretot als Països Catalans, respon sense dubte a una reacció lògica d'aquells que veuen com el seu estatus perilla.
A Crevillent han aparegut (una vegada més) uns llaços grocs enganxats a les reixes d'edificis significatius. Com tothom sap, els llaços simbolitzen el desig de llibertat per a uns presoners, els quals han fet unes accions polítiques i aquestes han estat objecte de persecució legal únicament a Espanya. No a Alemanya, ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia.
Sols a Espanya, com dic, i això és molt significatiu.
Però mentre la gent de bé, entén que demanar la llibertat d'algú, és un acte de llibertat d'expressió. La gent que no està d'acord, no expressa de cap manera simbòlica el seu acord amb l'actuació judicial. No, s'empenya en invisibilitzar la dissidència, li molesta que el món sàpiga que hi ha gent que no està d'acord amb l'actuació de la fiscalia i part de l'aparell judicial, el qual està, vulguem o no, altament polititzat i conseqüentment és sospitós de no mantindre la imparcialitat necessària.
I la gent que no deixa expressar-se a l'altre, no és gent de bé, és feixista.
I si a més és conscient, és cara dura. I això crec que li passa a la persona que ocupa el càrrec d'alcalde de Crevilent i que com a cap del PP de la localitat, va fer unes declaracions amb molta mala fé intentant assenyalar a qualsevol que se signifique demanant la llibertat dels presos polítics com a militants o simpatitzants d'una ideologia determinada.
Jo, que pel moment sóc independentista, no sé qui ha estat l'autor o autors d'aquest gets tan bonic, però entenc que haja hagut de fer-ho d'amagat. I si algú no em creu, tant em fa. No hauria tingut massa problema en fer-ho a plena llum del dia. Per això crec que no té res a veure, ser independentista, amb voler que hi haja humanitat i justícia igual per a tots.
¿O el tracte cap a Urdangarin, o el no tracte vers al rei emèrit, no demostra injustícia? ¿o demanar que un malalt com el Zapalana (tot i ser un presumpte lladre) haja d'estar tractat com toca a un hospital, no és per humanitat? ¿o demanar que no s'apliquen mesures cautelars, clarament intimedatòries, contra gent que ha obeït un mandat electoral i ha posat urnes per votar, no és de justícia?
Entenc que hi haja gent que li moleste, no ja la certesa, sinó la simple idea de viure en un Estat on la llibertat d'expressió estiga perseguida, on hi haja presos polítics, on es detinga a gent per "blasfemar". Però eixe lloc existeix i es diu Espanya. Si, l'Estat on visc i el qual vull tranformar, democràtica i pacíficament. I si la majoria decideix no canviar, ho respectaré, com ho faig, però exigiré que deixe llibertat per a que les majories que tenen dret a expressar-se com a poble sobirà, ho poguen fer... i si de tot això s'ha de parlar, que es parle i que s'arriben a acords de forma pacífica. Sempre.
Però les paraules i els actes de feixistes que viuen tota la vida de l'acció política d'enfrontament, eixes, són fruit de la maldat i no es poden permetre.
No entra en l'àmbit de la llibertat d'expressió la incitació a l'odi. I Cèsar, ha d'esborrar els referents ideològics de la mateixa manera que hauria de renegar de la seua herència franquista, la qual du a l'esquena des de que el van deixar a càrrec de l'antiga "Alizanza Popular" personatges rellevants de règim que continuen mostrant orgullosament, les fotos al costat de Franco, tal com si fos un rei qualsevol al costat d'un elefant.
Cèsar no és un polític, és un vividor de la política i un generador d'odi que demostra que les banderes franquistes que onegen en alguns llocs de Crevillent, no li molesten ni li fan dir ni mu. Però lligar llaços grocs amb terrorisme i acusar de fets no demostrats com ara, colpistes o sediciosos, això si que ho fa... a la mala llet.
I que dirà o què farà quan vinguen a buscar-nos amb torxes i cordes, gent encoratjada per "l'amor pàtrio" i amb intencions poc amistoses? I que farà o dirà quan algú llance la primera pedra?
Amb barrabassades com les que ha dit, Cèsar Augusto Adsuar serà responsable de la violència que molts desitgen. I sí, tinc por, però no puc callar. No em sembla just!
