Bàrbars, pagans, infidels, idòlatres i salvatges.

TEMA1.- ANTECEDENTS.

1.0.- INTRODUCCIÓ

L'Antropologia General s'inicia com a CIÈNCIA en la segona meitat del segle XIX. Fins llavors, la Història Natural i Social de l'Home havia sigut l'objecte de ciències com l'Anatomia, la Filosofia, la Geografia, la Història, l'Economia, el Dret, etc. A mitjan segle XIX es defineix un objecte d'estudi propi: la CULTURA humana i es comencen a perfilar les teories i el mètode científic de l'Antropologia sociocultural.

La Història de l'Antropologia científica només té uns 150 anys d'antiguitat, des de l'aparició de l'Evolucionisme, però sense tota una sèrie de fets i reflexions anteriors difícilment s'haguera pogut aconseguir l'estatus científic en Antropologia.

L'Antropologia CIENTÍFICA naix directament del XOC entre una SOCIETAT “CIVILITZADA” i uns POBLES “PRIMITIUS" als que sotmet i confereix un ESTATUS de “INFERIORITAT”.

La història d'Occident, marcada per l'expansionisme territorial, ha portat a l'enfrontament amb L'ALTRE, amb el resultat de descripcions i reflexions sobre LA DIFERÈNCIA o L'ALTERITAT

en tots els períodes de conquista i expansió occidentals.

Tota Ciència és, en el moment de la seua institucionalització, OCCIDENTAL i, com a tal, busca la seua justificació històrica només en les arrels del pensament occidental, és a dir, en l’ANTIGUITAT CLÀSSICA, grega i romana. No hi ha Història de la Ciència que no recórrega als ancestres clàssics per a trobar i fixar els seus antecedents, per a trobar la seua raó de ser. Així, els grecs i romans són convertits pels historiadors de les ciències en els precursors de totes les ciències contemporànies, més que altres "civilitzacions" cronològicament més antigues (egípcia, mesopotàmica, hindú o xinesa). L'etnocentrisme o eurocentrisme també està present a l'hora de fer Història de la Ciència.

Però en el cas de l'Antropologia Cultural i Social, la situació s'agreuja, perquè esta ciència es reconeix com a filla directa de l'Imperialisme i del Colonialisme, del procés de dominació d'Occident sobre la resta del món. L'Antropologia científica naix directament del xoc entre una "civilització" que es crega superior i unes societats, pobles i cultures a què sotmet i confereix un estatus d'inferioritat. Per això, la història d'Occident, marcada per l'expansionisme, ha permès que apareguen descripcions i reflexions sobre Els Altres, sobre els DIFERENTS, en tots els moments de conquista i expansió.

Altres societats històriques també van ser imperialistes i expansionistes, però les històries de l'Antropologia, fetes des de i per a Occident, no han sigut capaços de trobar reflexions sobre les diferències culturals, és a dir, precedents directes per a la Història de l'Antropologia, excepte en una, la civilització islàmica. Per això, no ens queda més remei que limitar-nos a les Històries (occidentals, etnocèntriques) de l'antropologia per a valorar aquest pensament en el temps.

ANTECEDENTS I PRECURSORS

SENSE TOTA UNA SÈRIE DE FETS I REFLEXIONS ANTERIORS, L'ANTROPOLOGIA DIFÍCILMENT HAGUERA POGUT ACONSEGUIR L'ESTATUS DE CIÈNCIA SOCIAL I HUMANA.

TOTA CIÈNCIA ÉS, EN EL SEU MOMENT D'INSTITUCIONALITZACIÓ, OCCIDENTAL.

PER AIXÒ, BUSCA LA SEUA JUSTIFICACIÓ HISTÒRICA NOMÉS EN LES ARRELS DEL PENSAMENT OCCIDENTAL, ÉS A DIR, EN L'ANTIGUITAT CLÀSSICA.

GRECS I ROMANS ES CONVERTIXEN AIXÍ EN ELS PRECURSORS DE TOTES LES CIÈNCIES CONTEMPORÀNIES.

DES DEL MOMENT QUE LA HUMANITAT EXISTIX COM A SOCIETAT O CULTURA, HI HA UNA REFLEXIÓ O UN PENSAMENT “ANTROPOLÒGIC” SOBRE LA DITA HUMANITAT.

Podem dir que sempre ha existit una IDEA GENERAL (des de dins, ETNOCÈNTRICA) del ser humà, de l'EGO-NOS (identitat similitud) i de l'ALTER (alteritat diferència), que ha anat ubicant al “HOME” entorn de CATEGORIES OPOSADES...

- HÒMENS / NO HÒMENS
- CIUTADANS / BÀRBARS
- CRISTIANS / PAGANS - INFIDELS - IDÒLATRES
- MUSULMANS / NO CREIENTS
- JUEUS / GENTILS
- CIVILITZATS - CULTES / SALVATGES - INCULTES
- CIVILITZATS / PRIMITIUS
- MODERNS / ARCAICS - TRADICIONALS
- RURALS / URBANS
- DESENVOLUPATS / SUBDESENROTLLATS
- EGO-NOS ALTERITZAT / L'ALTRE IDÈNTIC

La Polis, l'Imperi, la Cristiandat, La Umma islàmica, l'Europa Moderna Renaixentista són els marcs historicoculturals que delimiten tot discurs possible sobre la Humanitat, resultat una Antropologia IMPLÍCITA, ÉMICA i ETNOCÈNTRICA, per no existir encara un objecte d'estudi ni un mètode científic relativitzats culturalment. Esta reflexió implícita es fa a diferents nivells i es pot trobar en determinats productes de la ment humana:

a) Una antropologia "espontània", que s'expressa en els mites d'origen de les cultures. Per exemple, la Gènesi.

b) Tractats sobre l'origen de les institucions i de la superioritat de la civilització pròpia enfront d'altres manifestacions culturals.

c) Els relats de viatges, les compilacions geogràfiques i les cròniques de conquista.

d) Els tractats sobre la naturalesa humana i les compilacions de costums per a governants.

Existirien una sèrie de períodes o moments clau en la Història d'Occident que, pel seu impacte en el pensament, serien antropològicament significatius, sent al seu torn els marcs historicoculturals que van delimitar i delimiten tot discurs possible sobre la Humanitat:

- LA POLIS, L'IMPERI HEL·LENÍSTIC I L'IMPERI ROMÀ

(L'Antiguitat Clàssica)

- Grecs i Romans com a Ciutadans i Civilitzats / Bàrbars
- LA CRISTIANDAT

- Cristians / Pagans - Infidels – Idòlatres

- Pecadors
- L'ISLAM

- Creients - Musulmans / No creients
- EL JUDAISME

- Triats / Gentils
- L'HUMANISME RENAIXENTISTA i EL RACIONALISME (L'Edat Moderna I)

- Civilitzats / Salvatges com a Bàrbars
- Cultes / Rústics com a Bàrbars
- LA IL·LUSTRACIÓ (L'Edat Moderna II)

- Civilitzats / Salvatges - Bon salvatge / “In-civilitzat”

L'IMPERIALISME I L'EVOLUCIONISME

- (L'Edat Contemporània I)

- Civilitzats / Primitius

(LA TRADICIÓ ANTROPOLÒGICA)

- L'OCCIDENT INDUSTRIAL i CAPITALISTA i LA DESCOLONITZACIÓ

(La Edat Contemporània II)

- SOCIETATS Industrials - Moderns - Complexos //// POBLES Preindustrials - Tradicionals – Simples

- PAÏSOS Desenvolupats – del Centre – del Nord //// PAÏSOS Subdesenvolupats – de la Perifèria – del Sud

(LA MODERNITAT ANTROPOLÒGICA)

- LA POSTMODERNITAT (‘EL FI DE LA HISTÒRIA')

- Ego alteritzat / Àlter idèntic

- “deconstrucció”- GLOBALITZACIÓ – MUNDIALITZACIÓ

- nosaltres Alter-Egos Multiculturalitat / Pluriculturalitat / Interculturalitat

L'Antropologia EXPLÍCITA o CIENTÍFICA apareixerà en una societat-civilització concreta, l'OCCIDENTAL capitalista i industrial, gràcies a la possibilitat d'existència d'intel·lectuals i científics que investigaran altres societats en benefici de la pròpia, que els alberga i manté, coincidint amb el moment de major expansió territorial coneguda fins llavors: l'Imperialisme del segle XIX. D'ací que s'afirme que l'Antropologia científica és filla del Colonialisme, mentre que de la crisi de fi del segle XX sorgeix del Postmodernisme.

Com deia Pierre BONTE (1975), l'Antropologia és la busca contínuament renovada d'un objecte d'estudi que en el fons és un producte ideològic: bàrbars, pagans, infidels, idòlatres, salvatges, primitius, societats simples o arcaiques dins de societats complexes o elements tradicionals que persisteixen en sistemes moderns, la "diferència cultural" com a construcció ideològic conjuntural, en cada època diversa. Això suposarà que, a partir dels anys 80, siga una necessitat contínua la reconsideració de l'objecte d'estudi i la delimitació de nous camps i àrees antropològiques. Primer en les societats complexes i especialització en subbranques: Històrica, Econòmica, Política, Religiosa, etc.; després en camps múltiples: esport, cine, cos, salut, etc.

"la pròpia Antropologia social (...) s'ha descobert a si mateixa com a fabricant de 'imatges dels altres', però també de 'espills' per a contemplar-nos a nosaltres mateixos. Molts han concebut l'Antropologia social com un trajecte que, com creien els culturalistes americans, va del 'estrany' al 'igual' (...) I si, d'una banda, la condició de 'estrany' ha sigut definitòria dels subjectes-objectes de l'antropologia social, l'estranyament és el punt de partida de la investigació antropològica i el seu objectiu arribar a contemplar el món amb els ulls dels 'altres' (…)" (Honorio VELASCO, 1994, p. 239).