Del poder i les formes en que es manifesta s'ha parlat i es parlarà sempre, del que, tal volta es parla menys és de les formes de justificació que s'utilitzen per legitimar-lo.
A mi particularment és el que més em crida l'atenció, (dins del conjunt de sistemes de cessió de la sobirania, que no són altra cosa que els sistemes representatius que venim a nomenar: democràtics) és, la utilització per absolutament tothom, de les tècniques de venda i màrqueting que el mateix sistema capitalista a creat, fent ús a més, dels medis de comunicació per a explotar la part més miseriosa i misteriosa de l'ésser humà: l'egoisme com a motor individual i col·lectiu.
La Bíblia explica a l'antic testament com Iavé va aconseguir jugar primer amb els patriarques i després amb tot el poble triat, únicament amb enganys sobre una terra promesa i que, (aproximadament més de tres mil anys després de que s'escriguera) el poble d'Israel encara
continua demanant com a seua i massacrant a tot el que diga que se la bufa el que digués el tal Iavé.
En definitiva, que això de que diuen de que el capitalisme es basa simplement en l'expectativa d'obtenir beneficis, no deu estar molt desencaminat, i la prova i precedent pot estar a les sagrades escriptures. No és casualitat que occident siga el bressol d'aquest sistema, ni ho és tampoc que haja estat el poble jueu un poble comerciant, o que els anglesos hagen tingut el mon a les seues mans, o que els expoliadors espanyols pergueren fins als calçotets davant dels genovesos, o que. . . no hi ha res casual, tot te sentit. Però malgrat tot, s'adoneu de que sempre intenta el poder trasmetre el missatge de que són els altres els culpables dels nostres mals, i que a més, tot està escrit. Els designis de la història seran el que Dèu vulga que siguen, tot està marcat, el capitalisme te crisis perquè és així i sempre ha estat i estarà d'eixa manera.
Tres punts sobre els que et convide a pensar:
1.- Jo tinc raó
2.- No podem fer res, sols resignació.
3.- La vida sempre a sigut així i sempre ho serà.
I ara una pregunta: Qui ha pensat així que ha fet? és a dir: qui ha canviat el mon i qui no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada