Adeu Labordeta

Mai és fàcil acomiadar amb les paraules algú que admires. Escolte les seues cançons, llig els seus poemes i em sent feliç d'haver conegut l'artista, qui es queda, qui se'n va és la persona. Adéu Labordeta. I els peperos per sempre més: a fer la mà, o com tu deies: "a la mierda"

Cèsar i els alça-rabos

Els enganys del Cèsar consisteixen en l'aliment ideològic dels "alça-rabos" que l'envolten. Hui ha tingut que recórrer a enganyar als clubs esportius de Crevillent per tal de tenir la parròquia suficient a l'hora de inaugurar la pista velòdrom annexe al pavelló esportiu Fèlix Candela.Com que ja no oferixen "la picaeta" que tradicionalment alimentava físicament als assistents als seus discursos interminablement pesats, anguniosos i buits, la millor idea per assegurat l'assistència mínima per a vendre l'èxit a consistit en dir-li a la gent dels clubs que anaven a estrenar les instal·lacions i a fer alguna carrereta que altra. Res més lluny, la gent ha tingut que suportar hores a la solana sense res millor que fer, a l'espera del gran moment, de donar voltetes i xarrar, per a desprès acabar escoltant el pamflet propagandístic què, sempre comença amb la mateixa musiqueta: quan vaig agafar l'ajuntament, la mancança de instal·lacions esportives era total, però aquest home no es que tinga mala memòria, és que te mala llet, no vol recordar que la dreta (els seus pares polítics) mentre estaven a la dictadura, van deixar el poble fet mistos i amb els funcionaris bloquejant l'ajuntamnet democràtic que es va encetar. Amb tot, es va fer el primer pavelló esportiu als abrets i una pista de primera categoria i la millor de l'època a tota la província. Instal·lacions infravalorades, no recolzades i finalment destruïdes pels que ara diuen que ells ha fet alguna cosa: res, mentir si, molt i a la mala llet.

A Portugal

Estar a un país amb tant de lligam amb la nació catalana com és Portugal, és un goig per molts motius, un d'ells és el de poder tractar amb gent bona, amable i gens maliciosa.
Dels tres fronts principals que baixaren del nord fosc conquerint el sud lluminós, és curiós com els dos amb costa s'han tingut que veure les cares amb els castellans.
Dues maneres paral·leles de veure el món i de governar-se radicalment oposades a la del centre, que lluny d'estar centrada va ser trencadora.
Molt interessant el llibre del Jordi Bilbeny i el David Bassa "Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom". . . aclaridor de com s'entenia el món i de quin el és el resultat que ha quedat.

Mentre tant, a gaudir de Portugal i de la seua independència.

Que fer amb la Casa de la Joventut

El meu amic Ele, que està prou més atent a les notícies que jo, m'ha enviat la referència de la notícia que el divendres 9 de juliol ha eixit al diari "información". ( http://www.diarioinformacion.com/baix-vinalopo/2010/07/09/cooperativa-pide-comprar-casa-juventud/1025721.html ).
Com podeu llegir, s'estan plantejant de que la cooperativa compre l'edifici ja que no ixen els comptes per a que mitjançant una cessió, la cooperativa elèctrica es faça càrrec de durant 30 anys i haja de fer front a la inversió per a la restauració.
La cooperativa és una entitat molt estimada a Crevillent, però no hem d'oblidar de que és una empresa privada amb certes obligacions socials. . . però privada, encara que com jo, molts siguem accionistes.
Vull remarcar això, perquè s'ha de caure en que la manera que tenen de gestionar el patrimoni els que manen a l'Ajuntament i els que ho fan a la Generalitat és, la de vendre, vendre'ns i vendre's.
Perquè dic això si és la cooperativa la que mou fitxa i és ella mitjançant el seu director general, qui ho demana?
Doncs perquè són ells mateixos, tot una mateixa cosa: gent de l'aparell del PP.
Ningú no pot negar que l'actual direcció de cooperativa és una fitxa al servei del Cèsar, com ho és Telecrevillent, l'associació de festes de Moros i Cristians, la Setmana Santa o tantes i tantes altres que "lliurement" això si, han escollit apropar-se a la mamella que més llet dona. Encara que no s'havien adonat de que la mamella era de mascle i que per a traure llet s'han acabat amorrant al piló.
Llàstima que per tal de que alguna cosa funcione, s'haja de fer ús de l'antic art de llepar culs.
Estem assistint a una fase més de l'expansió del liberalisme on, fent-se favors i pagant vestits, borses, viatges, cases... es reprodueix la cadena d'engany i por que acaba per dominar i que ens fa recordar aquelles paraules del Pi de la Serra: "si els fills de puta volaren, no veuríem mai el sol".

En nom de la llibertat es diu i se justifica el fet de tenir que deixar que la iniciativa privada siga la que gestione. Ja que durant anys no han estat capaços ningú dels que han manat, de fer que l'educació, la sanitat o la gestió municipal de l'aigua o de la brossa (per posar quatre exemples propers), com dic, funcione de forma "normal".
Tots s'han dedicat a justificar les receptes "neocons" amb la demostració de que tot funciona millor quan una empresa es fa càrrec i posa les regles del joc de l'interès, les mateixes que l'Adam Smith proposava: l'egoisme com a motor.
I és clar que funciona, però aquesta gent ha dut a l'extrem de fer que tota la maquinària es pose al servei d'una mateixa idea: jo t'ajude a tu, tu m'ajudes a mi i entre nosaltres ens ho mengem, de tant en tant unes “miguetes” per als que no mengen del plat, però sense donar massa, que les coses funcionen millor quan la por agafa per les parts íntimes a la gent i els hi deixa immòbils, amb la voluntat dòcil i submisos als que “de sempre i per sempre”, manaran al món. (el gran engany)

Que no, que no es tracta sols d'una casa que te més o menys història.
Es tracta d'una manera de fer les coses que és la manera de desfer voluntats, de traure'ns de la memòria allò que significa: pensar i sobretot la veritable llibertat que és la d'equivocar-nos.

No claudicaré davant les veus que diuen que tot està escrit, que res s'ha de combatre. Perquè tot es mou i creix. . . també tot cau. (qui vulga entendre, que entenga)